EL NAIXEMENT
Va ser al 1964 quan Constanci Pérez va entrar a formar part de l’Ajuntament com a tinent d’alcalde de Cultura i Esports i ràpidament va promoure la creació del Patronat Municipal de Cultura i Esports, entitat que es va encarregar de la promoció de molts esports, entre ells l’atletisme.
No es fins a principis de 1965 que entra a formar part com a vocal del PDM la figura clau del nostre Club, l’Eduard Gisbert i Amat. Fou la persona que va tenir la idea de fer un club d’atletisme i qui la va
posar en marxa. L’Eduard va néixer a Barcelona el 29 de Desembre del 1935.
Com a vocal del PDM serà l’encarregat de crear la estructura perquè Cornellá tingui un esport formatiu de base. Li dona moltes voltes, descarta ràpidament el futbol i pensa en el basquet i el handbol, però són esports que necessiten unes instal·lacions que el poble té de manera molt testimonial. Al final es decideix per l’atletisme perquè te la doble vesant de l’esforç individual i l’esperit d’equip i perquè, per començar, no requereix de instal·lacions gaire complexes i en un ple extraordinari del PDM del 5 de Març de 1965 es decideix la creació de la secció d’atletisme i li encarreguen la tasca de posar-ho en marxa com a President.
Les primeres instal.lacions li deien el Camp de Les Palmeres, un terreny situat entre la part Nord del carrer Joan Maragall per sobre de l’estació de la RENFE, les vies del tren i la Carretera d’Esplugues. L’Eduard ho va tenir clar des del principi, aquí començaria a entrenar el
nostre Club. Ja tenim un President i un lloc on entrenar. Ara necessitem un entrenador, i buscant aquí i allà de seguida apareix en Miquel Navarro.
Va néixer el 21 de Novembre del 1929 a Barcelona. Fou un dels grans atletes catalans i espanyols d’aquells anys, però sobretot un pioner a les grans distàncies. Entre d’altres va ser Campió de Catalunya de Gran Fons (es corria sobre 30 km) els anys 1957, 1959, 1960, 1962 i 1964. I Campió d’Espanya de Marató els anys 1957, 1958, 1959, 1961 i 1964. Va tenir els records de Catalunya i d’Espanya de la Hora, 20 Km, 24 km, 30 km i la marató, Tot un referent de l’època.
Som a l’Abril de 1965 Es comença a exposar el projecte d’esport formatiu a les escoles, i el resultat es que els primers atletes surten de l’Acadèmia Junyent, l’Acadèmia Pou, l’escola de Nostra Senyora de Montserrat, el Col-lagí Anselm Clave, el Col·legi Pedró i d’altres. Quan a l’equipació es tria la samarreta verda perquè es el color de la U.D. Cornellá i com a tal, amb el que es reconeix Cornellá dins i fora del
poble. El pantaló serà blanc. Els xandalls seran blaus, però encara trigaran a arribar. No hi ha diners per tot.
Però la idea de l’Eduard no era crear un club Esportiu on es pogués fer esport i prou. Ell veu l’esport com a una eina formativa i associativa, i tenia la vista posada en un projecte que volia servir per integrar el jovent a la vida del poble. Era un gran repte. Hem de recordar que s’acaba de construir Sant Ildefons i això significa tot un munt de joves nouvinguts en aquells anys de exagerat creixement demogràfic a Cornellá. Al barri Centre, el Pedró o a l’Almeda hi havia diversos moviments associatius, però a Sant Ildefons, amb més de 30.000 persones no hi havia res. Quan els nanos sortien d’escola o anaven a casa o a jugar al carrer. En aquest entorn es quan apareix el nostre Club de la manera que ja hem explicat i ara es veu que era realment una necessitat tenir projectes com el nostre per acollir els nouvinguts.
Tots aquests factors serien possiblement el motiu del nostre èxit.
El 22 de maig de 1965, el Club havia començat a caminar, però oficialment no existia. L’Ajuntament no aprovaria els estatuts del Patronato Deportivo Municipal de Cornellá fins el 31 d’Agost del 1965 i encara no serien oficials fins que el Govern Civil en dones el seu vist i plau. Tot i així les gestions de l’Eduard Gisbert van aconseguir que la Federació Catalana ja ens permetés prendre part en competicions oficials el Juliol d’aquell any. Però no podíem tenir els nanos sense competir i aquí entra l’acció d’en Miquel Navarro. L’amistat del nostre entrenador amb el de l’Unió Esportiva Santboiana, Constanti Miranda, que l’any 1954 ja havia format part de la secció d’atletisme de la Penya Espanyolista de Cornellá (ambdós eren atletes del R.C.D. Espanyol), fa que aprofitant la Festa Major de Sant Boi i que aquest club te unes pistes, en aquell moment de cendra, es posin d’acord per fer un encontre entre els dos clubs. El paper dels nostres atletes es prou bo, més si tenim en compte que fa tant sols un mes que entrenen, disputaven a Sant Boi la primera competició infantil per equips. Aquesta era la primera actuació del que ara coneixem com Cornellà Atlètic, encara que aleshores era el Patronato Deportivo Municipal.
Per gentilesa de Toni Balaguer.
UN CLUB DE LLARG RECORREGUT
La tasca mes important que ha desenvolupat aquest club ha estat la promoció de l’atletisme a les escoles de Cornellà, gràcies a la qual han sortit els campions de les categories superiors.
A l’any 1965 van participar en el Campionat Provincial d’atletisme infantil, on van quedar sisens, tot i que no tenien pistes per entrenar. En aquella època entrenaven al Camp de les Palmeres, al costat de l’estació de RENFE. Miguel Navarro era l’entrenador. A partir d’aleshores, l’atletisme de Cornellà va estar representat per tot Catalunya, primer només amb un equip infantil i un de juvenil, i poc després a la categoria sènior.
Al 1966 organitzaven el I Trofeu de Cross de Cornellà. Carlos Jurado era el guanyador de la categoria de benjamins, Alejandro Balaguer de la d’infantils i Antonio Balaguer de la de juvenils.
La inauguració del camp d’esports al 1966 va ser essencial per a la millora dels esportistes locals. Primerament es va inaugurar el camp de rugbi i en el 1972, les pistes de cendra que servien per a la pràctica de l’atletisme.
A l’any 1967 1’equip juvenil quedava tercer, alhora que l’equip infantil guanyava el campionat de Catalunya. A finals de 1968 es produïa el primer gran triomf del Patronat Cultural Deportivo de Cornellà: van quedar segons en el campionat d’Espanya de la categoria de juvenils que es va disputar a Madrid.
Al començament dels 70, l’atletisme va deixar de dependre del Patronato Cultural Deportivo Municipal i es va consolidar com un club independent que a partir d’aleshores va anomenar-se Cornellà Atlètic.
El 29 d’abril de 1973, Cornellà va viure una de les fites mes importants de d’atletisme local: es van inaugurar les pistes del camp municipal d’esports.
El tres de febrer de 1974, es va celebrar el V Gran Premi Ciutat de Cornellà, que era a la vegada el XLIX Campionat Provincial de Cross. El Cornellà Atlètic va quedar cinquè en categoria aleví masculí, en infantils masculins, primers; en cadets masculins, segons; en la de juvenils masculins quarts, i en sèniors masculins, sisens. Al febrer de 1975 es va celebrar a la Plaça Catalunya de Cornellà el Campionat Provincial de marxa. Els atletes de Cornellà van fer un paper digne ja que van resultar guanyadors en les categories d’infantils i cadets, amb Jorge Albet i José Antonio Dieguez. En la categoria juvenil, J. Talavera va quedar en segon lloc. Al 1976 van pujar a primera Catalana en quedar subcampions de la Lliga catalana.
L’any 1978 es van fer les pistes de tartán, cosa que va permetre que els esportistes disposessin d’una de les millors instal·lacions de Catalunya per a la pràctica de l’atletisme.
Des d’aleshores fins a l’actualitat, molts són els noms dels atletes que han brillat a nivell català, nacional i internacional passejant el nom del nostre club. L’any 2018 ha estat ple de fites com a club. Destaquem la participació per primera vegada a la història de l’equip masculí sub 20 en la fase A del campionat d’Espanya de Clubs, tant en pista coberta com en aire lliure, assolint la fita d’estar entre els vuit millors clubs de l’Estat. I també, per primera vegada, l’ascens de l’equip absolut a 1a nacional després de guanyar la fase final de 2a divisió a Valladolid.
Actualment l’escola i els grups de tecnificació són garantia de continuïtat i somni de nous reptes.
